Lo més dé junh es lo més de las cérieras de totas las qualitas: aborivas e fins à las darriéras. Lo gros ceriers qu’es plantat detras lo maset qu’aï à la vinha aquesta annado à cargat fossa frucha. Cal diré qu’é o plogut à temps et las cerieras sont pla couflas e pla rojas, prestas à estré culhidas. Aladonc un dimenge matin aï atelat mon ase à sa carreta e embé la Louiso et l’Engleso sem montats las acampar. En faguen seguir tota la bostifalha qué calio per déjuner et dinnar. Del maset sortiguéren una taula et dos bancs qué li démoren tot l’an et un parel d’escalas dé fustas qué serbissen à montar dins los arbres. Lo solhel sortissio à pena detras lo céré del pesolh e fasio encara fresque. Comencéré per désatalar lo Caput que laïsséré liure de brostar la balca florida à l’entorn de la vinha. Pasmens podio pas dintrar dedins, tot coma las cabras qu’avio délargadas la Louise, perdequé m’avio cargut pausar una linha dé fils d’aram électrifiada per la parar dels senglars que barrutlent un pauc pertot. Aprep un déjunar dé cansalada e dé formatge asagat dé qualques veires dé vin rog, ataquérent la culhida plés de ban. A miéjorn aviam emplenat sieis caissas dé cérieras e esplumassat tout l’arbre. E es embé plaser qué assetats à l’ombra sur un banc nos paguéren un pastis à l’aiga plafresca. Piei pendent que las femnas préparabon lo repais, alluquéré un fioc embé un braçat dé gabels et faguéré grasilhar dé costelas d’agnel. M’agrada dé manjar al mitan de la natura, quand lo temps s’i preste et que los aucels cantent dins las brancas. Lo dinnar acabat la Louiso et l’Engleso entreprenguerent una longa charadissa sur d’estoris dé femnas, aladonc qué allongat dins la balca las escoteré un moment, e finiguéré per m’endormir. Pantaisséjabé d’una plaja dé sapla daurada qué trabésabon dé créatures en malhot, polidas coma al cinéma, quand qualqu’un me brandisset: Ero la Louiso: -As pas finit de chorrar, révelha té un pauc! Bésen pas maï ton ase! -Mon ase? S’escapa pas d’abitud. Mé lébéré à regrét et faguéré un torn en crident -Caput, Caput, mé Caput responio pas per la plus trace bramade. -Saïque es tornat à l’estaple? -M’estonario, aimo mai se trapar défore! A naquel moment l’Engleso me cridet: -Talbot look, il être la bas ton donkey! Sur lo camin que trabessabo en contra bas arribabo très ases accompagnats d’una familha dé passejaïres, los dos primiers tingus per una corda et cargats dé banastas, et lo tresen séguissio en tota libertat e portabo parès. -Mé aquos mon bourricot. Lo putanier saïque à niflat una sauma. Davaléré al cami per lo través e lo Caput mé faguet des festas. -Il est a vous? Me demandet l’homme qué marchabo davant. -Il nous suit depuis un bon moment et pas moyen de s’en débarrasser. -Tiens je vois que vous avez loué des ânesses. Il a dû les sentir de loin et c’est ce qui l’intéresse. Ajéré dé pena à lo far seguir e à l’atalar pendent que las femnas cargabon sur la carreta las caissas dé cereiras e tot cé qu’aviam amenat. Pendant aquel temps los randoléjaïres et la dos saumas avios trescolat aprep un viratge del camin. Davaléron daus Tustabouïsse séguits per lo tropel de cabres, mé jusqu’à ce que l’ajé embarrat dins son estaple lo Caput dé michanta umor s’arrestet pas dé mé fotre des bramadissas.
|
|